WEEKEND A TORONTO (CANADÀ)

Tal com teníem previst el divendres 16 de maig, aviat al matí vam agafar un taxi fins l'aeroport de La Guàrdia i en una hora i mitja, en un vol d’American Airlines vam arribar a Toronto, al Canadà.

Allà un taxi ens va portar fins a l’Hotel Trum Tower situat al centre de Toronto on vam deixar la maleta que portàvem, i tot just eren les 10 del matí quan pujàvem a un autobús turístic per fer un tomb per la ciutat. Volíem aprofitar al màxim el cap de setmana al Canadà.

Amb aquest trajecte de 2 hores de duració ens vam fer una primera idea de com era Toronto, la capital de la província d’Ontario,

 

la ciutat més poblada del país, i la 5a més poblada de Nord-amèrica (4 mil·lions de habitants), i també capital financera del Canadà.

La ciutat barreja el modern amb l’antic.

 

Malaurdament bastants dels edificis antics no són precisamente bonics. Estant fets amb rajols de color indefinit i amb unes formes que perfectament podien sortir en una pel•licula d’en Harry Potter.

 

 

 

Ens ha agradat el que hem vist de Canadà. La gent és simpàtica i se’ls veu relaxats en comparació a New York. Per altra banda sempre he pensat que gent es més tranquila a les ciutats on hi tranvies, i en aquesta n'hi havia

 

 

També el menjar és fantàstic i Toronto está molt cuidada i neta, en comparació a NY.

 

El que no ens va agradar tant és el fred que fa. A Nova York aquests dies anàvem amb mànigues de camisa i aquí la jaqueta ens era imprescindible. Pel que ens vam enterar la proximitat al llac d’Ontario té uns efectes especials en el clima de Toronto, que provoca que molts dies a l’hivern la màxima sigui de -10 °C sota zero, i la mínima no em parlem! Els menys 30 es bastant normal. També sembla que hi ha un vent molt fort que multiplica la sensació de fred com ens passa a nosaltres amb la Tramuntana.

Imagineu si fa fred que quasi el 80% del comerç de la ciutat es fa dins de galeries comercials, com les que podeu veure en aquestes fotografies.

Moltes d’aquestes galeries comercials s’han fet cubrint carrers ja existents, per sobre les cases i tot.

Diuen que també hi ha passadissos interiors per poder anar d’un lloc a un altre sense que hagis de passar fred sortin al carrer. D’això ens vam assabentar massa tard i no vam poder-ho confirmar.

 El dissabte vam fer un tomb per diferents llocs de la ciutat tot passejant a peu.

 

La ciutat estava molt tranquil·la i no es notava que tingués 4 mil·lions d’habitants,

 

suposavem estarien comprant dins les galeries comercials, i per aquest motiu no els veiem.

Vam visitar un museu de sabates, el Bata Shoes Museum que ens va agradar molt,

 

ja que estava molt ben explicat i era molt entretingut,

 

passant d'una època a una altra, veient l’evolució de les sabates fins a arribar a l’època actual, amb un espai dedicat només a sabatilles d’esport.

També vam visita el barri de la Destil·leria (Destilery)

 

entrant en unes antigues instalacions de destil·lats d’alcohol, que va tenir el seu “boom” a l’època de la llei seca americana, i que ara han reconvertit en un espai on hi ha moltes botigues i restaurants.

 

Vam aprofitar aquest fet per dinar en un restaurant Mexicà molt ben decorat, que ens va agradar molt

doncs tal com dèiem a Toronto hi ha més qualitat en el menjar

que en els restaurants de Nova York.

Cap a les 5 de la tarda vam retornar a l’hotel, i desprès de descansar una estona

 

 

vam anar a fer un mica d’esport al gimnàs, que estava molt ben equipat. A tot arreu hi havia aigües i tovalloles, i les màquines eren modernes.

El gimnàs estava situat al pis 32 i mentre fèiem exercicis a les màquines podíem veure una agradable vista de la ciutat.  

Després vam anar a fer unes piscines i una sauna per acabar d’agafar gana pel sopar.

Vam decidir anar a sopar a un restaurant que havíem vist pel camí, que tenia el cartell de la guia Zagat (al Canadà també hi és aquesta guia), i que ens va impactar per la decoració.

Es tractava d’un restaurant rus anomenat Pravda, com el diari (oficial) de l’antiga Unió Soviètica.

Vam poder sopar en una de les barres del local, com podeu veure en aquesta fotografia que ens vam tirar contra el mirall que teníem davant, ja que estava tot ple.

 

Per acompanyar el vi, mentre esperàvem el plat principal, vam demanar un poc de caviar. Ens ho vam passar molt bé, ja que hi havia música en viu, primer un trompetista,

 

després uns amb uns bombos, etc. 

Fins que ja més entrada la nit un discjòquei punxava música disco a la part de dalt del local, on hi havia dues barres més, amb una go-go que distreia al public,

 

 

i per tot plegat vam anar a dormir bastant tard en aquesta segona i darrera nit a Toronto.

L'endemà el diumenge en pro feines ens va quedar temps per anar a unes poques botigues...

...i recollir les coses i anar cap a l’aeroport. Encara sort que ho vam fer així i no vam dinar a Toronto, ja que ens va anar molt just entre arribar i passar els nombrosos controls policíacs de l’duana que es feien al Canadà, en comptes de fer-los a l'arribada a Nova York.

Ens va sobrar 15 minuts per menjar hi vam fer-ho en un restaurant en el que havies de demanar els plats directament des d'una “tablet” que tenies al teu lloc, i repartides a totes les taules.

 

Després ja corrents a pujar a l'avió,

...aterrar a Nova York,

i finalment un taxi ens va portar al nostre apartament de Manhattan.

 

Aquest proper dilluns 26 de Maig fan festa als EEUU. Celebren el “Commemoration Day” (el dia dels caiguts de les forces armades). La setmana abans ja comencen a fer tot un seguit d’actes i aquest dimecres va manar a veure una desfilada de vaixells militars que fèiem pel Hudson River, el lloc on anem a corre, que tenim davant de casa.

Ens vam instal·lar a esperar el començament en un “pier”, una andanada que s’endinsa dins el riu,

 

i des d'allà vam contemplar els diversos vaixells que van anar passant pel davant nostra.

Nota: Aquestes dues fotografies no les vaig tirar jo, donat que les meves es van esborrar per un error informàtic.

Aquest dilluns en Josep ha començat en una altra escola d’Anglès (EC New York) que es troba 6 carrers més amunt de l’altra.

Feia temps que volia fer-ho, ja que el professor que tenia, encara que molt simpàtic i parlador, perdia molt temps explicant anècdotes i la seva vida en comptes de centrar-se a la llengua de Shakespeare. És per cert el director de l’escola, i la classe que fa és l’única que fa al dia, però sembla que ho fa més per passar l’estona que per ensenyar. Al contrari la Mercè té el millor professor de l’escola i s’ha quedat a l’antiga escola.

 

Ara sento que aprenc més que a l’altra escola, ja que les classes són més intensives, i els dos professors que tinc (home i dona) molt estregat i dinàmics. El divendres com que el tema de crimens vam anar a entrevistar en 3 grups diferents a empleats de seguretat, policies i militars. La foto que veieu a continuació la vaig tirar a un quants dels companys de classe, dins l’ascensor mentre anavem cap allà, i la professora és la del fons, la que té els dos dits aixecats.

 

Jo anava amb el grup que vam entrevistar als militars i vaig aprofitar per tirar aquesta fotografia, que veieu a sota.

Per cert la noia de les ulleres es una famosa blogera del Brasil, que fa un blog per “teenagers” (adolescents): http://karolpinheiro.com.br

Ahir dissabte vam anar a correr i després a fer un vol pel nostre barri, ja que feien una fira al carrer Bleecker.

A la nit vam anar a sopar amb la Lluïsa Vayreda, una amiga de Barcelona (ens coneixem  des de que erem adolescents a Maçanet de Cabrenys) i en Toni, la seva parella que havien arribat a Nova York a passar uns dies de vacances. Els vam anar a recollir al seu hotel a tocar Central Park i vam fer un tomb pel West Village i després al barri de Meatpacking vam assentar-nos a pendre un aperitiu,

abans d'anar a sopar al restaurant italià Malaparte que ens agrada bastant.

Bé, això és tot. Fins a la pròxima petons i petonets!