LA MARE DE TOTS ELS FORMULARIS, I EL FI D’ANY.

Fa unes setmanes vam demanar a l’escola que ens diguessin com podíem aconseguir el visat d’estudiant, l’anomenat F1, per poder quedar-nos més temps un cop acabat el visat de turista que tenim –se’ns acaba el 12 de gener, i hem de viatjar a Espanya en aquesta data. Hem estat preparant els papers per poder concertar el dia de l’entrevista a la embajada USA. Mai de la vida hauria pensat que costava tant omplir la paperassa!!!

Us explicarem per sobre tot el que hem hagut de fer i el que ens queda per fer per aconseguir el desitjat visat F1 d’estudiant.

Primer ens vam haver de matricular en un altre curs d'Anglès més intensiu, que començarà el pròxim mes de febrer, i el divendres passat l’escola ens va donar el document anomenat i-20, que ens permet endegar el procés per aconseguir el visat.

 

Després amb aquest document i-20 pots obtenir el document i-901, que et serveix per pagar la tassa SEVIS (200 $) – es fa a través d'Internet i és resolt amb 1 hora de remenament aproximadament.

 

Un cop tens aquesta tassa pagada pots començar a omplir el formulari DS-160, que ja s’ha guanyat el nom a Internet de la “Madre de los Formularios” pel complicat que resulta omplir-lo.

 

 

Aquest document forma part del nou sistema endegat pels EEUU a partir del juliol d’aquest any 2013 per donar els visats.

Vaig estar (Josep) tota la tarda del dissabte i la tarda del diumenge per omplir-lo. Et demanen tot l'inimaginable sobre un mateix, ja que a part de les dades bàsiques: adreça, nº passaport, nom de la parella, etc… demana tot tipus d’informació personal, des de les dades dels pares, passant per la informació de les escoles on vas estudiar –amb les dades d'inici i final dels respectius cursos, seguint pels estudis universitaris que vas fer, tota la informació sobre la mili –on la vaig fer, a quin cós estava, quin grau militar tenia, demanen també les associacions de tot tipus a les que estat inscrit, les feines que he tingut –amb adreça, telefon i nom i cognoms dels meus supervisors, seguint pels llocs que he visitat a l’estranger els darrers 5 anys, les vegades de tota la meva vida que he viatjat als EEUU, amb les dates en què ho vaig fer, també gent de contacte que tinc als Estats Units, dades de persones d’espanya que puguin confirmar que vui estudiar Anglès a USA, etc, etc, etc… inclòs em demanaven si era d’alguna tribu!!!!
 

Al final si havia de posar una fotografia, que em vaig tirar a través del Skype, i aconseguir que la aplicació web l’acceptés com a bona, ja que inclòs la fotografia havia de complir uns determinats requisits, i a la tercera o quarta fotografia finalment vaig aconseguir que fos acceptada com a bona.

I després vam haver de fer quelcom semblant amb la Mercè–ja que ella consta com a parella del F1 (el seu visat serà un F2). I un cop arreglat això ja podíem anar a fer el pagament d’una altra tassa i un cop fet això concertar cita per la revisió de la documentació

que hem de fer, presentant-nos físicament a una entrevista a Madrid, ja que a Barcelona no es pot fer!! La tenim el dia 15 de gener a les 9,15h. del matí –o sigui haurem de dormir a Madrid forçosament, i allà parlar amb algun funcionari de l'embaixada americana que revisarà el nostre expedient i ens farà les preguntes que cregui pertinents -en Anglès (of course) per veure si soms aptes per rebre el visat.

I tota aquesta moguda de paperassa amb el cap d’any al d’amunt. El dia de cap d'any, al gual que a Madrid la gent va a la Plaça del Sol, a Nova York van a Times Square, on no hi cap ni una agulla. I allà ec comptes de campanades esperen que baixi una bola metàl·lica que anuncia el nou any.

 

 

La tradició ve de l’any 1907, quant el diari The New York Times tenia les seves oficines entre el carrer 42 & Broadway, i el seu director va encarregar la construcció de la primera bola, per celebrar la arribada del nou any. Des de les hores més d’un milió de persones assisteixen a aquest esdeveniment que es televisa per tot el món.

El dia de fi d’any a les 6 la tarda pujen la gran bola de Times Square a un pal i 6 hores després, a les 11:59PM, quant falta exactament un minut pel final d’any, la bola comença a baixar el 23 metres fins a arribar a l'altura del carrer.

 

 

Tota la gent a les hores va aplaudint i cridant i quant la bola arriba al final, just a les 00.00 hores, s’encent un enorme cartell lluminós amb el número de l'any. En aquest moment una impressionant pluja de confeti cau sobre Times Square i les multituds cridant i aplaudint es desitgen un nou any.

Nosaltres no hi vam anar, ja que no ens agrada estar entre tanta gent, i vam anar a sopar a un restaurant del nostre barri. Va ser un petit desastre, ja que ens van tocar les 12 i encara haviem de menjar el tercer plat (era un menú especial). Les postres no les vam tenir a la taula fins la 1 de la matinada. Així doncs, hem decidit que repetirem la festa que no vam tenir, aquest cap de setmana, en el rooftop de l’hotel Standard del carrer 14 que ens va agradar molt.

Aquests dies nadalencs ens han passat volant -ja que la ditjosa paperassa ens ha tingut bastant entretinguts 

 

Dels 2 dies de festa, un que feia bó vam anar a correr pel Hudson River Parc i un altra ens vam quedar al gimnàs del nostre mateix bloc d’apartaments

També van anar a comprar al NoHo, al carrer Broadway, on hi ha alguna botiga que ens agrada. 

Ah!, parlant de compres. En una botiga del carrer Bleckeer hi havia un formatge de la Garrotxa

 

 

i al mercat de l'estació Grand Central aquest matí hem trobat l'oli d'oliva "Dauro" de Torroella de Montgrí !!!

 

També hem anat descobrint nous llocs per esmorzar dins el nostre barri com aquesta cafeteria del carrer Bleckeer

 

I parlant del barri, que això no ho havíem comentat. El West Village té una zona gay i lesbiana molt coneguda al carrer Cristopher Street, ja que va ser en aquest carrer, concretament al número 53 on van tenir lloc els disturbis de Stonewall, que van marcar l’inici del moviment dels drets gays. La cosa va anar així: a la matinada del 28 de junio de 1969 es va fer una redada policial al pub “Stonewall Inn” i la reacció a aquests fets va provocar que fos la primera vegada a la història que es lluités contra un sistema que perseguia als homosexuals, i va ser el catalitzador del moviment modern pro-drets LGBT als Estats Units i a tot el món.

L’estació Grand Central es molt coneguda per la quantitat de películas que si han filmat. Era comú a Nova York quedar amb la gent al rellotge que podeu veure a la fotografia 

Les fotografies han quedat molt fosques i no s’aprecia prou bé l’espectacularitat que té aquesta estació

que aquest any celebra el seu centenari

 

i a moltes botigues, ja que és un punt de visita obligada pels turistes, però també hi ha un petit mercat –tipus Boqueria de Barcelona, on hi va a comprar la gent de la zona.

Ens hem quedat a dinar al restaurant més antic que té l’estació: una ostreria.

Per descomptat hem menjat una dotzena d’ostres amb un bon vi, que això no s’ha de desaprofitar mai!!!

M’endescuidava de comentar que abans d’ahir va caure una forta nevada a la nit. La Mercè va gravar aquest video des de la finestar de casa amb el mobil perquè ho veieu:

 

 

L’ajuntament de la ciutat ràpidament va posar en marxa el seu servei de neteja i al mateix matí es podia caminar perfectament per les aceres.

I tambè els cotxes circulaven bé pels carrers, demostran altra vegada que aquesta ciutat no s’atura mai.
 

Bé, això es tot, que tingueu un molt BON ANY 2014!!!