Vam anar al restaurant Commerce a celebrar-ho, el mateix
que haviem estat el Día d’Acció de Gràcies (Thanksgiving),
ja que encara que el
“pavo” no era per xuparse els dits, l’ambient era agradable, el personal atent
i hi havia altres plats que podien ser bons, més tinguent en compte que el chef
de cuina és europeu (Danés).
Vam encertar de plé. De 1er vam compartir el
“Marinatet hamachi, w/yuzu, tomato, chili & cilantro”, que ens va agradar
molt, i de 2on els dos vam demanar els “Petits Croque-Madame”, fets amb ous de
guatlle, tambè deliciosos, fins al punt que hem vam repetir una ració més. I de
postres “Dark chocolate Souffle w/creme anglaise”. Tot acompanyat amb vi espanyol, Izadi
reserva del 2008.
Com era de suposar ens van fotre una bona clavada. Quasi
la meitat pel vi. Ja fa dies que hem comprovat que als Estats Units el vi és
prohibitiu. Molta gent no demana res per veure, i passa amb l’aigua que els hi
serveixen de franc. Altres demanen un coktail, que encara que resulti
sorprenent els hi costa la meitat que una copa de vi.
Una copa de vi, val el que al nostre país costa una
botella de vi de qualitat mitjana: de 13 a 16 dòlars. Només als restaurants italians
trobés la copa de vi a un preu més reduit, a partir de 8 o 9 dòlars la copa.
Després en tots els restaurants hi has d’afegir una altre
cost, la propina, que diríem és quasi obligatòria, i el normal és entre un 15 i
un 25% del cost del menjar. En els restaurants de turistes ja ho inclouen a la
nota perquè ningú s’escapi. Als restaurants de la gent del país, com és el cas
del Comerse, no hi està sumada però lògicament et sents obligat a deixar-la per
què no et mirin amb mals ulls, i amb més raò si hi vols tornar un altre dia.
L'endemà (el dijous) després de les classes d’Anglès vam anar de compres, i al arribar cap a les 7 de la tarda a l’apartament ens vam trobar que hi feien una festa. La festa anual de l’edifici, el 600 de Washington Street!!!
Vam deixar les bosses a la recepció i ens hi vam apuntar. La festa estava molt ven preparada, amb un assortiment de menjar de tot tipus, fred i calent –ja que hi havia uns fogonets a sota que mantenien la temperatura. També hi havia un equip de música amb un discjockey negre. Va anar molt bé per conèixer la gent de l’edifici. La gent si afegia a mida que arribava. En alguns moments es va ballar i ens hi vam estar fins a mitjanit.
El cap de setmana hem fet moltes coses. El dissabte vam fer una visita als barris de Williamsburg de Brooklyn i el de Astoria a Queens. El primer m’l'havia aconsellat el meu professor d’anglès dient que era un barri jueu molt “cucu”, amb restaurants francesos amb terrassa i música en viu, i botiguetes diverses. La veritat va ser que no ens va agradar massa i vam trobar molt poc del que m’havia dit.
El barri d’Astoria ens va agradar més. Es el barri grec de Nova York
i és realment bastant tranquil, amb cases baixes de només 2 pisos
d’altura,
i tal com ens havien dit amb molts restaurants grecs al carrer
principal. Vam menjar peix en un d’ells, i ens va agradar força, tot i que no va
ser gens tranquil, com passa sovint als restaurant de la ciutat, ja que donen
molta rotació a les taules i et dóna la sensació que en quant t’assentes a la
taula ja voldrien que acabessis, i és molt desagradable.
En aquest cas hi havia
6 cambrers per un espai de 24
metres quadrats, que no paraven de mirar si havia un
plat acabat, una botella buida o si algú demanava el compte. Ens ho vam agafar
amb la màxima tranquil·litat que vam ser capaços de tenir, gravant en vídeo els
plats que ens anaven portant i menjant a poc a poc, però tot i així no vam aconseguir fer durar el dinar
més de 39 minuts –ja, ja, ja!!!
i tornarem un altra dia a fer un pica-pica per trencar la
setmana, ja que també fan alguna cosa per menjar.
Després vam decidir anar a córrer, així que primer vam fer
l'escalfament al gimnàs de l’edifici
i després vam fer el circuit que tenim
estudiat pel Hudson Riiver Park.
Feia un dia molt calorós per ser desembre
–gens de fred, amb uns 20º graus de temperatura,
tot i que de tant en tant queia alguna gota d’aigua.
Després vam anar a missa, a una església a tocar a Bleecker
Street,
En acabar vam dinar pasta a un restaurant italià del mateix
carrer Bleecker, i a la tarda vam anar a una trobada de Meetup que feien al
carrer 37. Es tracta d'unes trobades que fan d’intercanvi d’idiomes. Cadascú
passa 15 minuts ensenyant el seu propi idioma i després la resta de l’estona la
passes parlant amb gent que vol practicar l’anglès.
No ens va agradar, ja que
vam tenir la sensació que es tractava més de fer contactes, i pots ser perillòs si no coneixes la gent, que de parlar. El que ens
va agradar va ser el lloc –un rooftop situat a la planta 20 d’un edifici, amb
un vista espectacular a l’Empire State Building,
que no s’aprecia prou bé a la
fotografia que vaig tirar, pel reflex del vidre.
En arribar al nostre barri, al carrer 14, vam decidir de pendre una copa de vi a la terrassa de l'Hotel Standard,
i també al cap d’una
estona, ja que s’hi estava molt bé, vam menjar-hi una hamburguesa.
En acabar vam decidir fer una visita al Rooftop anomenat "Le Bain" del mateix hotel, situat a la planta 18. Ens va agradar moltíssim: Fli-pan-te !!!
Per dins estaven tocant un grup de músics cubans, vestits com si estiguessim als anys 50,
i pels vidres es veien unes vistes espectaculars al Hudson River.
Vam pendre lògicament una copa de vi i vam pujar a la terrassa a dalt de tot, que no s’hi servia beguda degut a ser l’hivern, però que a la primavera deu ser fantastic.
Bé això és tot de moment.
Ara només ens queda dir que sovint pensem amb vosaltres…. I que per tant volem desitjar-vos que tingueu un molt Bon Nadal…
... que
sigueu sent tant increibles com sou… Petons i petonets… muà! muà!
Mercè i Josep
I en aquest dia tan assenyalat, us posem una canço nadalenca que parla de la pau, d’en John Lennon, que com sabeu va viure (i morir) aNova York
I en aquest dia tan assenyalat, us posem una canço nadalenca que parla de la pau, d’en John Lennon, que com sabeu va viure (i morir) a
No hay comentarios:
Publicar un comentario