El barri te 3 carrers principals (Christopher Street, Bleecker i Hudson) i mols altres petits carrers secundaris. Pel que sembla es el barri de Manhattan amb menys densitat de població, i això s’explica en part perquè no hi ha cap gratacels.
Aquest barri te fama de bohemi e inconformista. L’epítet
de “bohemi” se’l va guanyar l’any 1916, quant un grup d’artistes encapçalats
per Marcel Duchamp y John Sloan van declarar la república lliure e
independiente de Washington Square amb el nom d’Estat de Nova Bohemia. Des
d'aleshores ha sigut refugi de nombrosos escriptors, músics i artistes de tota
classe i condició: Edith Wharton, Edward Hopper, Henry James, John Dos Passos,
Dustin Hoffman, Eugene O'Neill, E. E. Cummings, etc.
Però pel que és més conegut aquest barri des de fa uns anys es per 2 series
molt populars de TV. Una “Sexo en Nueva York” (Sex and the City), ja que a la pel·lícula
representava que la protagonista; la Carrie Bradshaw, vivia al número 66 de
Perry Street.
Encara que a la fotografia no es veu, els autèntics propietaris de la casa han hagut de posar una cadena per què la gent
no pugi les escales. També hi ha una guardiola
on es demana a qui vulgui tirar-se una foto col·laborar amb un donatiu a
una ONG. La casa es troba a 8 minuts a peu del nostre apartament.
A la realitat, la Sarah Jessica Parker fa poc s'ha comprat una casa al costat del West Village, entre el carrer 10 i la 5ª avinguda.
L'altra protagonista de la serie que viu aquí des de fa temps és la Samantha,
concretament a Meatpacking, que queda entre els carrers 12 i 14, i es un zona de botigues de nivell mitg/alt i de vida nocturna.
Per descomptat al barri de West Village si van filmar moltes escenes de “Sexo en Nueva
York”, i molts turistes fan la ruta fen-se fotografies en molt d’aquests llocs:
Els números 3, 4, 11, 12, 13 i 17 que figuren en aquest cartell son d'aquest barri:
L’altra serie de TV que li ha donat fama es “Friend’s”. Aquí
a la fotografia es veu el bloc d’apartaments on representava que vivien Mònica,
Rachel, Joey y Chandler, que está situada entre el carrers Bedford i Groove:
Al barri hi ha molts altres llocs famosos com ara el
Chumley's, un bareto també del carrer Bedford a on tenien pràcticament el seu
despatx escriptors com: Dylan Thomas, Steinbeck, Hemingway, Salinger o Kerouac,
entre altres:
Aquests llocs els anem descobrint a poc a poc, per exemple
el dimarts passat vam estar molt bé esmortzant en un petit local del carrer Hudson
Aquesta setmana s’ha celebrat el Thanksgiving Day”, el dia
d’Acció de Gràcies. Va ser el dijous i a Nova York el celebren de manera
especial, ja que a part de reunir-se en família per menjar “el pavo”, hi ha una
desfilada monumental al carrer. L'organitza des de fa 75 anys els magatzems
Macy’s, una mena de El Corte Inglés dels americans.
El dia abans fan l’inflada dels “balloons”, uns globus gegantins que inflen amb gas per tal que flotin a l'aire, i després lligats amb cordes arrosseguen pels carrers.
Va ser un dia que feia moltíssima fred i al ser la desfilada molt llarga
vam acabar de veure-la al nostre apartament, ja que la retransmetien a tots els
Estats Units per la TV
I a la nit vam anar a sopar a un restaurant de cuina americana del carrer Commerce del nostre mateix barri.
Voliem tastar el “pavo” tradicional de “thanksgiving” que els americans menjen en aquesta especial nit, reunits amb les seves famílies, però vam arribar a la conclusió, ja definitiva del tot per les moltes oportunitats que els hi hem donat, que els americans no saben cuinar. Vam demanar cadascú un plat diferent de gall d’indi (turkey)
però tot i no ser dolent no tenen res a veure, ni de bon tros a qualsevol plat de carn de la cuina gironina, o mediterrànea en general.
Com podeu veure els dos plats estan cuinat tipus “hospital”, excepte pels purés de patata i de carbassa que els acompanya. Els americans seran molt bons amb moltes coses però de cuina “res de res” multiplicat al quadrat !!!
Aprofitant el llarg cap de setmana del “Thanksgiving”, el divendres vam anar a veure una obra de ballet, el “Cascanueces” (Nutcracker) d’en Tschaikovsky,
El diumenge vam fer una excursió a peu d’uns 10 kilòmetres fins a Brooklyn, travessant per sobre el conegut pont. Feia un dia amb sol i no gaire fred i vam anar resseguint el passeig que bordeja el mar que tenim al costat del nostre apartament
De fet fins a Batery Park –passant pel cantó de la nova
torre bessona que es veu a la fotografia de sota aquest text, és el mateix tall que fem quant anem
a corra,
però en aquest cas van seguir pujant pel cantó est de l’illa de
Manhattan
fins anar a trobar el pont de Brooklyn
Pel que vam veure hi ha molta gent que ho fa. Està molt ben cuidat amb un espai per la gent que ho fa a peu i un altre per la gent que ho fa amb bicicleta. De fet a Nova York hi ha pocs llocs on caminar i els aprofiten tots. Hi ha venedors ambulants al llarg del trajecte que venen des
d'aigua, fins a gorros pel fred o candaus, perquè els enamorats els enganxin per sempre al
pont.
Al arribar a Brooklyn volíem anar a menjar a un
“restaurant” que sortia a la guia Zagat que tenia una puntuació de 27 (el màxim
és 30), i suposàvem es menjaria bé. Quant el vam trobar ens vam emportar un
xasco, com sempre passa amb el menjar dels americans, ja que el suposat
restaurant no era més que una especie de xiringuito que servia menjar tipus
“take away" per emportar o menjar allà mateix en una especie de petit parc que
hi havia al costat
Com que no estàvem perquè ens prenguessin el pel i passar
fred, a través del mòbil vam buscar una altra alternativa que sortís igualment
al Zagat, i vam anar a menjar a la Pizzeria Juliana’s, no gaire lluny d’allà. El
restaurant tenia evidentment nom italià però ja per la decoració ens va quedar
clar que els propietaris eren americans. No hem trobat mai un restaurant americà que sigui
relaxat. Sempre van amb presses i no tenen cap tipus de sibaritisme, en aquest cas ens van servir dues botelles
d’aigua amb gas amb unes palletes, en comptes de posar-nos vasos!!! Al menjar li vam posar un aprovat justet.
Després vam fer el retorn passant per un altre pont, que
és per on passa el metro que comunica Manhattan amb Brooklyn,
i encara que no estava tan cuidat com l’altra
va valer la
pena per les fantàstiques vistes que teníem del Pont de Brooklyn, com la de sota que és podría vendre com a postal
El pont ens va portar directes al barri de Chinatown, que
vam travessar
fins a tornar a vora el mar aprop del nou Word Center, i d’allà ja cap a casa.
Nota: La pròxima actualització no es farà fins al 15 de
desembre. Gràcies per ser amics nostres. Una abraçada!!!
que guapos que esteu........esteu disfrutamt,eh???
ResponderEliminarmarta