PASSEJANT PER MANHATTAN

Ara sí que es nota la primavera. Portàvem uns dies seguits de bon temps i s’anava notant quelcom diferent però ahir, dissabte 12 d’abril es va notar inclòs amb la gent, ja que tothom va sortit a gaudir el fantàstic dia que va fer.

Nosaltres vam estar de compres per Nolita i el Soho

 

Normalment fèiem el tram del carrer Broadway que fa frontera amb aquests dos barris, i és on hi ha grans botigues i les franquícies, però ahir vam decidir fet els carrers travessers entre Prince Street i Spring i vam anar trobant botigues més petites.

Ens va agradar molt, ja que hi ha menys gent i per tant es pot passejar pel carrer tranquil·lament.
 

 

Hem coincidit que les botigues i negocis d’aquesta zona s’assemblen a les del Born de Barcelona, inclòs amb l’horari, ja que obren a les 11 del matí.

 

 

Vam anar a dinar al restaurant Lombardi's per intentar menjar una bona pizza a Nova York, ja que es diu que aquest restaurat és un dels més antics de la ciutat (1897), i també per descomptat per les referències del Zagat, del Yelp i altres recomanacions. Les parets eren plenes de fotografies de gent famosa que hi ha passat (Caruso, Sofia Lorens, etc…)

 

Ens hem dit que aquesta serà la darrera prova. Considerem ja impossible que cap restaurant “Italià” de la ciutat faci una bona pizza, a menys que no sigui d’un Italià recent aterrat a Nova York i s’atreveixi a fer quelcom amb personalitat, ja que si s’adapta al gust americà mai serà una bona pizza, ja que els americans, no saben el que és una autèntica pizza.

 

Heu de saber que normalment aquí, quant demanes una pizza no tens una varietat per escollir com passa a Espanya. Aquí normalment pots escollir 3 o 4 tipus a tot estirar, i desprès en tot cas pots fer algunes variacions (amb tomata, sense formatge, gran, petita, mitjana etc.) i també vas afegint els ingredients que vols, que lògicament has de pagar a part del preu inicial. El preu base de la pizza que veieu era de 25 dòlars i amb els ingredients afegits va arribar a 34 dòlars.

Ens van demanar si ens havia agradat i els hi vam dir la veritat, que “no”. Però que no era culpa d’ells sinó que nosaltres estem acostumats a un altre tipus de pizza, diferent del gust Amèrica (fina i cruixent). No vam comentar res dels ingredients. Fa temps hem vist que els americans no saben distingir un bon formatge, ja que al cap de poc és com plàstic, les anxoves super salades, la massa gruxuida i tova com plastilina, etc.. Per colmo a la publicitat de la seva carta van llegir que deia “…la millor pizza del planeta.

Vam trobar un negoci, decorat de manera futurista que ens ha fet molta gràcia, ja que simplement venen el típic arròs amb llet però amb molts gustos: xocolata, maduixa, vainilla taronja, etc…

 
I sembla que funciona, ja que hi havia molta gent comprant.

Potser es una nova idea com a negoci que us comuniquem per si voleu aprofitar-la. Se sap que els EEUU porten dos o tres anys d’avantatge amb la resta de països, i que finalment s’acaba copiant les seves idees.

Ara que parlem de negocis convé comentar que a Nova York, i suposo que passa a tots els EEUU, hi ha poc atur, comparant-ho amb Europa i donada la crisi en general, que també aquest país pateix. Al meu entendre aquest menor index d’atur es deu a què aquí hi ha moltes feines, treballs i negocis que a Espanya no tenim.

Diria que tothom que vol feina la pot tenir, ja sigui portant menjar a domicili (normalment ho fan en bicicleta), disfressat de ninot, repartint publicitat a la gent portant un cartell penjat al damunt anunciant qualsevol cosa, etc.

 

 

Quant a negocis n’està ple de petitíssims a tots els recons: carrets de venda ambulant de menjar cuinat, de venda de fruita, de venda de pastisseria, de venda de música, d’arreglar les ungles, de tirar el tarot, etc.

O sigui milers i milers de llocs de treball. A vegades però, s’abusa de la gent que no te feina, ja que em prou feines els hi paguen sou i els fan viure de les propines, com es el cas de la gent del guardarropia de molts restaurants o de llocs de copes.

Convè comentar que hem anat descobrint una cosa que fan bé els americans, i és obrir i servir ostres. Les hem anat tastant a diferents llocs, com ara en aquesta fotografia tirada des d’el rooftop de l’Hotel Standard,

 

des d’on es veuen els vaixells que surten i arriben a la ciutat.

Com dèiem a l'inici, aquesta setmana a fet molt bons temps i l'hem aprofitat per anar caminant fins a l’escola d’anglès



Carrer 34, al fons l'Empire State Building

o fent algún passeig al capvespre pel Hudson River Park,

tirant fantàstiques fotografies de la posta de sol

 

 

 

 

Avui diumenge hem anat a visitar “The Cloisters” (els claustres). Es tracta d'un conjunt medieval tret de 5 abadies d’Europa que van reconstruir pedra a pedra al nord de l’illa de Manhattan, a tocar el riu Hudson. El que em motivava per veure-ho es que un d’aquests claustres és el de Sant Miquel de Cuixà, a peus del Canigó que vaig visitar fa molts anys amb els meus pares.

Hem agafat el metro i hem anat pujant fins al carrer 191, bastant per sobre de Harlem. L’estació a on hem sortit era ideal per una pel·lícula de drogoaddictes i mal rotllo, amb un túnel ben brut e interminable que no s’havíem a on anava a parar.

 

Un cop a la llum dels carrers, seguint les indicacions d’un noi, hem anat fins a una altra estació de metro i pujant per un ascensor hem anat a parar a dins el Park de Ford Tyron, que al ser enlairat te una agradable vista sobre el riu Hudson.

Per altra banda semblava que estàvem a millers de kilòmetres de la ciutat de Nova York, ja que la vista del campanar del dels claustres que veiem al fons ens feia pensar que estàvem a Catalunya. L’impulsor d’aquesta iniciativa va ser John Rockefeller Jr. quant a l’any 1925 va fer donació a la ciutat de varies hectàrees de terreny perquè es reconstruís tot el material portat d’Europa per ell i altra gent anterior a ell.

 

Els americans pel que sembla no es van emportar tot el claustre de Sant Miquel de Cuixà sinó una part dels capitells, ja que l’original és 4 vegades més gran que el que hi ha aquí.

En una part del museu hi hem trobat les tombes originals dels Comptes d’Urgell, que veieu en aquesta fotografia.

 

Hem passat una estona molt entretinguda, i hem menjat uns entrepans assentats tranquil·lament en un dels claustres.

 

Després hem anat  a veure el campus principal de la Universitat de Columbia, ja que ens venia de camí cap al nostre apartament al sud de Manhattan, i es troba al barri de “Morningside Heights”.

 

Aquesta Universitat és una de les més prestigioses del món, encara que no ho sembli per sobre de Harvard, ja que entre els seus alumnes hi ha 96 premis Nobel (més que qualsevol altra institució acadèmica del món), 20 dels multimilionaris actualment vius (entre ells Barren Buffet o Bill Gates), 26 guanyadors dels Òscars i 29 caps d’estat del món, entre ells tres Presidents dels Estats Units (l’Obama un dells), i és la institució que administra el Premi Pulitzer.

 

Ens hem passejat pel campus i hem pogut veure de prop el que tantes vegades veiem a les pel·lícules americans: els estudiants passant l’estona sobre la gespa.

 

Per acabar aquesta actualització del blog, us posem dues fotografies del petit parc de Washington Square, frontera del barri de West Village.

 

 

 

El cap de setmana vinent volem fer la primera part de la volta a l’illa de Manhattan en bicicleta. Fins a llevores petons !!!