JA ES PRIMAVERA…

Ja és primavera però a Nova York no es nota. Ahir encara varem baixar dels zero graus. De totes maneres, encara que ja es notés la primavera, no podríem obrir del tot les finestres de l’apartament. ¿Sabeu que a Nova York per poder obrir les finestres s’ha de demanar un permís especial? Això es així per reduir el número de suïcidis, de la gent que es tira des dels gratacels. Amb la Mercè hem dit que el dia 18 d’abril quant retornem a l'apartament que havíem tingut al principi demanarem el permís per poder obrir les finestres del tot (ara només s’obren uns 10 centímetres de cada costat).

Pensava que no havíem fet gaire res des de la darrera actualització del blog, però ara veient les fotos que he anat tirant aquests dies m’adono compta que hem fet més coses de les que creia. Per començar dir que vam anar a visitar el MOMA (el museu d’art modern que hi ha aprop del Rockefeller Center).

Aquest museu ja l’aviem visitat quan ens vam casar (al 1995), però com que no ens en recordàvem vam dir de tornar-lo a veure.

Ens va decepcionar una mica veure que hi havien pocs  quadres d’en Warhol.

 

ja que a part del requeteconegut de les llaunes Campbell vam trobar a faltar-ne molts, tant és així que vam estar a punt de fer donació d’un dels nostres.

Bromes a part, sí que vam arribar a la conclusió que hi havia més art modern al museu Metrolitan, tot i ser generalista que en el MOMA, que se centra exclusivament en aquest període modern de temps.

Tot i així és un gran museu i vam passar una bona estona visitant

 

 

una sala darrera l’altra

 

mentre anavem tirant-nos fotografies

 

unes més artístiques que d'altres

 

per on anàvem passant

 

cercant si més no

 

passar una estona divertida

i tambè enriquidora per la ment.

Pocs dies després, donat el tipus d’activitat que volem dedicar-nos, un divendres al matí vam fer una visita guiada per Wall Street. La fèiem amb un noi colombià molt jove que és trader i està a Nova York visquen amb la seva tia, que també va venir. Els vam esperar a dins d’un local (ja que feia molt fred), una gran sala on hi ha una sortida de metro.

La visita era d’una hora i mitja de duració, i ens van donar uns aparells per escoltar el guia que parlava en Anglès,

 

explicant l’historia

 

dels llocs per on anavem passant,

 

acabant al World Trader Center, on hi ha la nova torra besona, que ara anomenen “One Tower”, i que altra cop es l’edifici més alt de Nova York,

 

amb una alçada de 1776 peus, aquest número en commemoració de l’any de l’independencia dels EEUU.

El seguent dilluns va ser Saint Patrick’s Day, que és la festa dels irlandesos i que com a Nova York hi ha molts descendents de gent d’aquest país, fan una gran desfilada per la 5ª avinguda.

A part d’això la gent aquest dia es vesteix amb quelcom de color verd –un dels colors de la bandera d’Irlanda

i passen el dia bevent als pubs,

agafant unes tranques de campionat!

El dissabte passat vam anar de compres a Woodbury Commons Outlet, una especie de “Roca Village” on va la gent de Nova York. Vam agafar un autobús a la central d’autobusos del carrer 42, i passant per sota del riu Hudson vam anar a la banda de New Jersey des d’on es veia el Skiline de Nova York.

L’outlet, a l'igual que el de Barcelona sembla un poble. Estava bastant tranquil per ser un dissabte,

 

i de botiga en botiga vam anar passejant pels diferents carrers

Al capvespre vam agafar l’autocar de tornada i vam arribar al barullo de Manhattan prop de les 9 de la nit.

 

Fa dies que estic organitzant una trobada d’estudiants, per així aprofitar per parlar Anglès, al mateix temps que podem passar una estona entretinguda. L’idea és fer-lo en un “rooftop”, a la terrassa d’un edifici alt de Manhattan. Vaig buscar gent dels diferents nivells de l’escola, des del 3er, on va la Mercè fins al nivell 7è, i entre tots es va triar el dia i el lloc. Serà el divendres vinent de 5 a 7 de la tarda, per veure la posta de sol, i el lloc l’Hotel Standard.

 

 

Una noia italiana de Roma, del 5è nivell (Sara Gallucci) ha fet el pòster que veieu, i el director de l’escola, que és el meu professor ha dit que vindrà i que ho farà public a la web de ALCC (American Language centres). Ja explicaré com a anat.

Bé, amb aquestes dues fotografies, les dues tirades desde el carrer 59, on hi ha el Whole Foods Market, la botiga vegetariana on anem a comprar cada 15 dies, ens acomiadem

 

fins a la propera.

 

Petons!!