sábado, 29 de marzo de 2014

JA ES PRIMAVERA…

Ja és primavera però a Nova York no es nota. Ahir encara varem baixar dels zero graus. De totes maneres, encara que ja es notés la primavera, no podríem obrir del tot les finestres de l’apartament. ¿Sabeu que a Nova York per poder obrir les finestres s’ha de demanar un permís especial? Això es així per reduir el número de suïcidis, de la gent que es tira des dels gratacels. Amb la Mercè hem dit que el dia 18 d’abril quant retornem a l'apartament que havíem tingut al principi demanarem el permís per poder obrir les finestres del tot (ara només s’obren uns 10 centímetres de cada costat).


Pensava que no havíem fet gaire res des de la darrera actualització del blog, però ara veient les fotos que he anat tirant aquests dies m’adono compta que hem fet més coses de les que creia. Per començar dir que vam anar a visitar el MOMA (el museu d’art modern que hi ha aprop del Rockefeller Center).


Aquest museu ja l’aviem visitat quan ens vam casar (al 1995), però com que no ens en recordàvem vam dir de tornar-lo a veure.




Ens va decepcionar una mica veure que hi havien pocs  quadres d’en Warhol.

 
ja que a part del requeteconegut de les llaunes Campbell vam trobar a faltar-ne molts, tant és així que vam estar a punt de fer donació d’un dels nostres.

Bromes a part, sí que vam arribar a la conclusió que hi havia més art modern al museu Metrolitan, tot i ser generalista que en el MOMA, que se centra exclusivament en aquest període modern de temps.



Tot i així és un gran museu i vam passar una bona estona visitant
 
 
una sala darrera l’altra

 

mentre anavem tirant-nos fotografies
 
unes més artístiques que d'altres
 
per on anàvem passant
 
cercant si més no
 
passar una estona divertida
i tambè enriquidora per la ment.



Pocs dies després, donat el tipus d’activitat que volem dedicar-nos, un divendres al matí vam fer una visita guiada per Wall Street. La fèiem amb un noi colombià molt jove que és trader i està a Nova York visquen amb la seva tia, que també va venir. Els vam esperar a dins d’un local (ja que feia molt fred), una gran sala on hi ha una sortida de metro.



La visita era d’una hora i mitja de duració, i ens van donar uns aparells per escoltar el guia que parlava en Anglès,
 

explicant l’historia
 
dels llocs per on anavem passant,
 
acabant al World Trader Center, on hi ha la nova torra besona, que ara anomenen “One Tower”, i que altra cop es l’edifici més alt de Nova York,
 
amb una alçada de 1776 peus, aquest número en commemoració de l’any de l’independencia dels EEUU.

El seguent dilluns va ser Saint Patrick’s Day, que és la festa dels irlandesos i que com a Nova York hi ha molts descendents de gent d’aquest país, fan una gran desfilada per la 5ª avinguda.



A part d’això la gent aquest dia es vesteix amb quelcom de color verd –un dels colors de la bandera d’Irlanda



i passen el dia bevent als pubs,




agafant unes tranques de campionat!

El dissabte passat vam anar de compres a Woodbury Commons Outlet, una especie de “Roca Village” on va la gent de Nova York. Vam agafar un autobús a la central d’autobusos del carrer 42, i passant per sota del riu Hudson vam anar a la banda de New Jersey des d’on es veia el Skiline de Nova York.






L’outlet, a l'igual que el de Barcelona sembla un poble. Estava bastant tranquil per ser un dissabte,
 


i de botiga en botiga vam anar passejant pels diferents carrers
Al capvespre vam agafar l’autocar de tornada i vam arribar al barullo de Manhattan prop de les 9 de la nit.
 
Fa dies que estic organitzant una trobada d’estudiants, per així aprofitar per parlar Anglès, al mateix temps que podem passar una estona entretinguda. L’idea és fer-lo en un “rooftop”, a la terrassa d’un edifici alt de Manhattan. Vaig buscar gent dels diferents nivells de l’escola, des del 3er, on va la Mercè fins al nivell 7è, i entre tots es va triar el dia i el lloc. Serà el divendres vinent de 5 a 7 de la tarda, per veure la posta de sol, i el lloc l’Hotel Standard.
 
 

Una noia italiana de Roma, del 5è nivell (Sara Gallucci) ha fet el pòster que veieu, i el director de l’escola, que és el meu professor ha dit que vindrà i que ho farà public a la web de ALCC (American Language centres). Ja explicaré com a anat.

Bé, amb aquestes dues fotografies, les dues tirades desde el carrer 59, on hi ha el Whole Foods Market, la botiga vegetariana on anem a comprar cada 15 dies, ens acomiadem

 


fins a la propera.
 
Petons!!
 

domingo, 9 de marzo de 2014

ELS NOVAIORQUESOS

Portem 5 mesos a Nova York i hem anat agafant una opinió dels novaiorquesos, i també dels americans en general Hi ha coses bones i altres no tant. Començant per les negatives, els veiem molt pringats i amb molt poca qualitat de vida. I si no ens espavilem a Catalunya (a Europa en general) acabarem igual que ells.

Treballen moltíssim, el normal son 10 hores al dia però ni hi ha que en fan 12 com per exemple fa la noia que tenim assignada pels assumptes administratius de l’escola d’Anglès, i n’hem sentit d’altres que arriben a fer 14 hores diàries.

Tot el dia van en preses. Això ja ho hem comentat, es nota molt quant anem a menjar a un restaurant, no ens deixen tranquils en cap moment però es repeteix per tot arreu. Pels carrers els novaiorquesos van caminant a tota pastilla, diblant amb ràpids moviments els que van més a poc a poc, als turistes i evitant els que reparteixen publicitat. Nosaltres també ens hi hem acostumat a caminar així quan fem el tram del carrer 34 al 36, anant o vinguen de l’escola.

Es veu moltíssima gent grassa pels carrers (cosa que també passa a Catalunya), i normalment els més grassos son els que menys diners tenen i per tant mengen els pitjors menjars, els de les franquícies dels fast-foods: Mc Donadls, Kentucky Fried Chicken, etc..

 
El tema del menjar el tenen fatal. Mengen molt malament i no en son gaire conscients. Hi Han de posar salses a tot arreu per donar gust a un menjar que no té cap sabor, i acaben acostumat-se a tot tipus de sabors artificials. Així quant vas al supermercat has d’anar molt amb compte de no comfondre els productes, ja que potser vols agafar una botella d’aigua i quan arribes a casa veus que es aigua amb gust de llimona, de maduixa, de taronja o qualsevol altra cosa. Això es repeteix en tots els productes inimaginables: tomata en llauna, patates, quefir, llet d’arròs, etc.. Recordo que per esmorzar a l'hotel de Chicago no tenien iogurt natural. En vaig demanar i em van dir que no ni havia. El segon dia va passar igual i els hi vaig dir perquè no tenien iogurt natural i em van dir: “que tothom vol el iogurt amb algun sabor, si no els hi agrada”.
 
Quant a positiu de la ciutat, sens dubte els cosmopolitanisme, que supera el de qualsevol altre lloc del món. Això fa que puguis menjar qualsevol tipus de cuina, darrerament hem tastat: romanesa, cubana i Malàisia. A classe d’Anglès també es veu gent de tot arreu. Entre les dues classes que vaig hi he vist gent de: Rússia, Xina, Corea, Taiwan, Iemen, Argelia, Kirguistán, Burkina Faso, Montenegro, Itàlia, França, Alemanya, Polònia, Lituània, Bangladesh, Brasil, Albània, Colòmbia, Guinea-Bissau, Japó, Kènia, Mèxic, Nigèria, Costa Rica, índia, Somàlia, Turquia, Veneçuela, Emirats Àrabs, Sudan i de Lesotho… aquest darrer país el vaig haver de buscar a Internet, ja que era el primer cop que el sentia i vaig descobrir que abans es deia Basutolandia, nom que tampoc havia sentit mai. Per descomptat a la classe de la Mercè passa igual. Ella només posant els països més estranys ha vist gent de Turkmenistan, Tibet, Mongòlia, Chad i Oman.
 
Aquí us poso una fotografia amb gent d’una de les classes. El pofesor es el de curbata (Adrian). Era el darrer dia de la japonesa amb olleres que surt a davant. Es deia Sakura i portava un look ara de moda al Japó: ulleres com si fossin graduades però sense els vidres!
 
 
Altres coses positives del novaiorquesos és que són extravertits, i poc snobistes a diferència del que passa a Londres, o que hi ha infinitat de coses per veure a part dels museus. No les acabarem en aquest temps que passarem a la ciutat.
 
 

També per descomptat a la ciutat hi ha tot l'inimaginable quant a comerços encara que pels nivells socials baixos i mitjos hi ha el de tot arreu: Zaras, HM, Desigual, Mango, etc. Aquestes cadenes fan servir a Nova York d’aparador i com si es tractés d'una competició despleguen tot els seus recursos per enlluernar als espectadors de tots els llocs del món que saben passaran per les seves botigues. Aquí un exemple de fotografies que vaig tirar en un dels molts HM que hi ha a la ciutat:

 

 

Una cosa molt positiva que tenen els americans en general és que són un venedors nats i saben vendre molt bé tot el que fan. Les pel·licules en son un exemple clar. Totes les pel·licules americanes arriben a tot el món i les dels altres països en prou feines traspassen fronteres, a menys que no hagin guanyat premi a un festival de renom.

El mateix passa en qualsevol cosa que fan i així veiem com les seves empreses de seguida es globalitzen, encara que el producte moltes vegades no siguin precisament els de més qualitat, com es el cas Mc Donalds, i moltíssims altres.
El darrer cap de setmana va fer molt bon temps i vam aprofitar el dissabte per anar a córrer pel Hudson River Parc, i el diumenge vam decidir d’anar a veure el Museu Metropolitan, que es troba per sobre del carrer 80, al costat esquerre del Central Parc. El metro ens va deixar al carrer 77 i mentre anàvem caminant vam veure una església catòlica i vam entrar-hi. Estaven fent missa i ens hi vam quedar. Ens va fer gràcia veure que just a on estàvem hi havia una capella amb la Verge de Montserrat, i en acabar la missa vam fer una pregària i vam tirar les foto que veieu.
 
 
 
El Museu Metropolitan ens va agradar moltíssim. Com que ja tenim experiència de visitar museus grans, vam pagar per una guia explicativa fonètica i vam demanar el plànol amb totes les sales i així visitar les sales que volíem veure especialment. Ens vam decidir per l’antic Egipte, l’art precolombí i el de l’Oceania de la planta baixa. I de la planta superior vam escollir les sales de pintura moderna.
 
 
 
Tot i així per anar d'un costat a l’altra van haver de passar per altres sales i això va fer que la visita encara fos més completa de l’esperat.
 
 
 
 
El museu estava bastant vuit per ser un diumenge i vam poder anar veient-ho tot pasejant tranquil·lament.
 
 
 
Vam poder aprofitar aquesta tranquilitat per anar tirant diverses fotografies…


… algunes d’elles bastant creatives…


Ens va agradar molt la part Precolombina i també les sales dedicades a l’art de l’Oceania...





 
 

Al cap d’una estona van anar a dinar a un restaurant del mateix museu, i després ja més repossats, vam seguir la visita


cap a les sales d'art modern.

 
 
 
 
…sense parar de tirar fotografies a les pintures més emblemàtiques que hem vist moltes vegades en els llibres d’art.

 
… com ara el reconegut retrat de de Gertrude Stein de Picasso (l'Arlequí).
 
 
...un dels quadres de la serie La Dansa 1, de Matisse...
 
…la Mada Primavesi de l’austriac Gustav Klimt…
 
 ...o l'autoretrat amb barret de palla d’en Vincent van Gogh.

 
El museu ens va encantar...
 
...
...vam passar un fantàstic diumenge.
 
Ja que estem dins dels temps dels “peixos” aprop dels nostres aniversaris, aprofitem per felicitar a la Leo, que compleix anys abans de nosaltres, i ho fem amb aquesta fotografia tirada passejant pels carrers del nostre barri i que vam guardar per quan fos el moment.
 


Fins la pròxima, cuideu-vos molt. Petons !!!