Vam començar per la
planta baixa on s’exposa la part que fa referencia als animals que habiten
l’extens territori dels EEUU. Totes les especies estan representades amb animals dissecats posats en unes vitrines amb el fons pintat que fa que al presenciar-ho en directe sembli real però en veure-ho en fotografia perd bastant aquest efecte.
Després vam visitar la part arqueologia i de l'evolució humana
Ens va agradar molt la part dels
minerals molt ben representats amb diferents exemplars de cada un d’ells.
Dintre de l’apartat mineral també hi havia, en una sala a part, els meteorits
que vam mirar amb certa atenció doncs encara recordem una nit que vinguen
d’Olot en direcció a casa nostre, en passar a prop de Borrassà en vam veure
caure un, amb una gran lluminositat.
doncs encara recordem una nit que vinguen d’Olot en direcció a casa nostre, en
passar a prop de Borrassà en vam veure caure un, amb una gran lluminositat.
I despés vam poder veure grans exemplars fossilitzats de troncs d'arbres
L’apartat d’antropologia també el vam
mirar amb detall
però les hores anaven passant i notàvem el cansament.
Vam decidir fer un resés i aprofitant l’estona per dinar,i com sol passar quant menges a NY, el dinar era tipus Fast-food i no valia res.
Després vam seguir per la 3ª planta
on s’exposaven els reptils
i altres sales, amb espècies d'animals vertebrats e invertebrats,
fins acabar a la 4ª planta, veien les especies extingides
més grans, els dinosaures,
representats en forma fósil, dels quals el museu en
té una bona representació trobats apart d’America en tots els continents.
Encara en sortir ens va donar temps
de prendre'ns una beguda al conegut restaurant Isabela's, que es troba dins el barri
on hi ha el museu (el Upper West Side) i visitar una fira a l’aire lliure que
hi havia davant.
El divendres va ser el darrer dia de
les classes d’anglès, i tant la Mercè com jo ens vam tirar una fotografia amb
els respectius professors i alumnes.
Ahir vam fer una excursió amb autocar
per anar a veure els Amish. Ho fèiem en un autocar que es posa en
contacte amb les millors escoles d’anglès de NY per omplir-lo. Per tant tots
els que hi anàvem érem estrangers de diverses nacionalitats de tot el món. Vam
sortir de Manhattan per la banda oest (per New Jersey)
i després ja vam tirar direcció sud. L’autocar no tenia prevista cap
parada fins a arribar al destí final però desponia de WC que va fer un bon
servei. Tenia un cartell molt graciós: “No hi tireu res al lavabo que no ús hàgiu
menjat abans.”
i després vam agafar
l’autopista en direcció sud.
Vam anar fins al comtat de Lancaster,
a l’estat de Pennsilvània. Es el lloc on hi ha una de les comunitats més grans
d’Amish (uns 15.000 amish) i on està basada pel·lícula “Unico testigo” que va
protagonitzar en Harrison Ford, i el lloc on es van va rodar els exteriors.
Però com passa amb les pel·lícules
americanes la realitat no té res a veure amb la ficció, ja que el suposat
“poblat amish” on es refugia John Book, el policia protagonitzat per Harrison
Ford no existeix. No hi ha cap comunitat amish separada de la resta de la
població americana que visqui a la zona, sinó justament al revés, a la
zona predomina la gent normal i els amish estan repartits entre ells, uns per
aquí i un per allà. Tot i així se'ls veu, ja que en moure's en tartanes de cavall se'ls distingeix fàcilment.
En arribar a la zona de Lancaster on
el porcentatje d’Amish és més gran, l’autocar ens va deixar en un lloc ple de
botigues que viu 100 % del turisme que els hi porta aquesta peculiar gent.
Allà per descomptat no hi havia cap Amish, però afortunadament nosaltres vam anar a la carretera, suposant que si és
movien en carretes de cavalls forçosament havien de passar per allà, i vam encertar de ple,
i gracies a aquest fet vam poder
tirar les fotografies que veieu
Després vam anar a dinar. Ho vam fer en un lloc apartat del bullici turístic i també ho vam encertar, ja que per
bon preu –comparat amb NY, vam menjar força bé i tranquils, i des de la finestra veiem algun que altra Amish passant.
Després l’autocar ens va portar a
visitar una granja dels Amish, començant per una visita guiada i explicativa a
la part de la habitatge, passant per la cuina
i les habitacions. La visita la feia una senyora "menonita", el grup cristià anabaptista d'on es van escindir els Amish.
Després vam visitar l’escola de la
granja. Allà, asseguts als pupitres una altra senyora, antiga professora, ens va fer una explicació del sistema escolar dels Amish,
i en acabar vam tenir una estona lliure
per veure la resta instalacions de la granja
El final de l’excursió consistia a
fer un sopar amb una família real Amish. El vam fer a les 5 de la tarda en una fantàstica casa amb un espectacular jardí que mai de la vida
haguéssim suposat que pertanyia a una família Amish.
La família, composta pels pares i 3
fills menors de 12 anys, va anar servint les dues grans taules que hi havia
muntades al garatge amb un deliciós i abundant menjar preparat per ells,
que
consistia en dues varietats de carn, una d’ella feta al forn i l’altra semblant
a un platillo, acompanyat per pasta, puré de patates i mongetes verdes.
Vam poder repetir la quantitat que
vam voler i després van passar als postres que consistien amb maduixes sobre
una base de xocolata,
acompanyat d'un gelat i un pastís dolç, sense identificar
els ingredients, però molt bo.
Amb la Mercè i amb altra gent de la excursió vam
coincidir que era el menjar més bo que havíem menjat als EUA. Suposem que
aquesta és la antiga cuina que han perdut els americans i que afortunadament
perdura en aquesta comunitat religiosa.
Acabats els postres, la família va
cantar un parell de cançons i després un per un, tots els visitants ens vam
acomiadar, cada un dient el nom, el país de procedència i donant “gràcies”, en
la nostra llengua pròpia. No vam tirar cap fotografia, ja
que abans ens havien advertit que no se’ls hi podia fotografiar.
En acabar de sopar, i abans de pujar
a l’autocar per fer el trajecte de tornada ens vam tirar una fotografia de grup.
No hay comentarios:
Publicar un comentario